dimarts, 15 de setembre de 2009

A París també fan concerts

Si, si, tal i com ho sentiu.
Només cal fer una ullada als "eventos" de lastfm per decidir quin cap de setmana veniu a veure'm. D'aquí al final de novembre hi ha Sonic Youth, Pixies, Placebo, Camera Obscura, The Pains of Being Pure At Heart, Simian Mobile Disco, Calvin Harris, Muse, Arctic Monkeys, Morrisey, Yo La Tengo, Franz Ferdinand, The Adicts, Black Lips, The Horrors... i molts altres.

divendres, 4 de setembre de 2009

Tonight, tonight

Bé nois, com aquest és el meu últim cap de setmana a Barcelona fins al Nadal i ja hem acabat tots els exàmens de setembre, em complau recordar-vos que avui, i potser demà també, tenim una cita amb la música a Santa Coloma.
Avui hi ha els amics d’Extraperlo, Maria Delorean Pradera, Joe Crepúsculo, Cola Jet Set, Nagassaqui i Viva Maestro. A partir de les 21. Fem botellón, no?
Demà hi haurà Lagartija Nick, Elastic Band, Half Foot Outside, Veracruz, Doctor Experience I La Quiero Viva.
No m’allargo més perquè tampoc ho llegireu. Aquí teniu el programa.
Que no hi falti ningú!

dimecres, 2 de setembre de 2009

Beach House

Si ja tenia ganes d’escriure alguna cosa sobre aquest grup, ara que venen al Primavera Club no tinc cap més excusa. Tot i que el més probable és que jo no pugui baixar a veure’ls, conservo l’esperança de que es tracti d’una gira europea i passin també per París. En qualsevol cas, Beach House es mereixen un comentari en el nostre estimat bloc.
Alex Scally (que no Scully) i Victoria Legrand formen Beach House el 2004 a Baltimore, Maryland. Ell toca la guitarra i els teclats, ella canta i toca l’òrgan. Tenen dos discos publicats: Beach House, del 2006 (Carpark Records) i Devotion, del 2008, i un single: Used to be (2008). Tots dos discos van ser inclosos a la llista Pitchfork dels millors àlbums dels respectius anys. Oju.
La seva música ha sigut qualificada com a “dream pop”, és a dir, pianitos, veuetes i cors de fons, un so que fa pensar que estàs sota l’aigua... Una música bastant tranquilona, vaja, ideal per estudiar, per posar-se melancòlic (si, ja sé, “a tu tot et fa posar trista i ploriquejar”, però és que per poc sentimental que se sigui, Beach House, com Deerhunter, tenen un rollo molt evocador).
Per a més senyes, el noi és un modern de cabell despentinat i barba, amb camises de quadres i pitillos (un campru, vaia) i la noia té el cabell llarg amb serrell, suelto i descol·locat. Ell no mola gens, però ella és d’aquestes noies amb veueta, no-guapes i amb vestidets però que agraden al públic (al públic tipo ATP). Ja m’enteneu, com les Vivyan Girls o així.
No sabeu la ràbia que em farà perdre’m el concert. Per acabar, un vídeo:
a disfrutahr...!