PRETEMPORADA I: Joe Crepúsculo

Inaugurem, doncs, la PRETEMPORADA. Permeteu-me que ho faci amb un descobriment que ja fa temps que em té enganxat: Joe Crepúsculo. Us penjo els dos discos que ha publicat fins ara, els dos el mateix any! El primer es diu "Escuela de Zebras" i a mi m'agrada més que el segon ("Supercrepus"). És pop molt senzill, amb bases bastant electròniques i melodies de sintetitzador. Tot plegat té un aire cutre i una mica obscur. Les lletres (simples, per no dir tontes) em semblen remarcables i coherents amb la totalitat del disc. Dóna la sensació que hi ha molt poca pretensió darrere de tot plegat.

Arrels Feréstegues

Crec que la millor manera d’introduir ARRELS FERÉSTEGUES és presentar el seu autor, Gerard Sarruga (més conegut amb el sobrenom de Segura). Darrere aquest nom tant de Sarrià-Sant Gervasi s’hi amaga el líder de El Pèsol Feréstec, una banda de soul que des de Detroit, una de les meques del gènere, estan donant una nova empenta a la música negra. El Pèsol és una banda potent que, sense poder escapar al substrat de la seva ciutat natal, practiquen un soul heterogeni, ple de matisos i referències als clàssics de la música negra de tots els temps. Escoltant-los ens vénen al cap tant els vells bluesmans del Delta (com Quico “el Celio” o “el Mut de Ferreries”), com els saxofonistes de modern jazz més cool o, fins i tot, els primers discos del Sr. Da Costa.

Entrant ja pròpiament en el recopilatori, ens trobem amb abundants dosis de rythm n’ blues executades per pianistes de mans supersòniques, blues del més antic i amarg, un parell de referències de la banda sonora de Reservoir Dogs, una mica de jazz i algunes excentricitats que exerceixen de detonant d’una mescla explosiva que parla per si sola de les arrels d’un grup que, a hores d’ara, ja compta amb admiradors com la pròpia Amy Winehouse o Núria Feliu.

http://www.zshare.net/download/555761803cc0c917/

De Van Zandt a Jurado

Després d'uns posts dedicats a la salut d'una de les membres més il·lustres del grup, tornem al nostre tema. Avui toca un disc recopilatori que, ben bé, no sé de què tracta, si és que els discos han de tractar d'alguna cosa. Em sembla que el millor que podem fer per presentar-lo és simplement citar la ressenya que Rockdelux l'hi va dedicar en el seu número de gener de 2009, en l'apartat 'Mejores discos recopilatorios de 2008', en què l'elepé en qüestió obtingué el 4t lloc. Diu així: "Otra vez, la ya celebérrima discográfica ATP nos regala los oídos con una nueva entrega de su colección 'Masters of the Universe'. Eclecticismo y un gusto innegable: en sus 56 minutos de duración, Rocío Jurado se codea con Jim and Jean, el doowop con la música lounge latina de los 40 y 50, el blues al más puro estilo Mississipi con el ska-rock patatero de raigambre celtíbérica. Sin duda, se trata de uno de los hitos de la tendencia que últimamente nos invade, la del multiculturalismo del totshival. Pero a pesar de no contradecir las modas, los de ATP se han salido de nuevo con un disco que nos ayuda a comprender las conexiones aparentemente inexistentes entre The Band y Los Bravos, entre Townes Van Zandt y Nat King Cole, entre Antonio Machín y Johnny Cash. Se trata de uno de los must listen de este año. Y la portada no tiene desperdicio: un retrato inmejorable de la situación política actual en Cataluña. No se lo pierdan." Així que ja ho sabeu, si ho diu la Rockdelux, per algo deu ser.





I ben aviat, un servidor els introduirà al món dels Sparks.