Carly Sings

La Carly és una noia irlandesa afincada a París. Com veieu pel títol, aquesta noia canta. I canta bé.



Pròximament la tindrem a Barcelona, si els de Putos Socorristas se’n surten.

Primavera Club 2010

Domingo por la tarde, glory s'avorreix i es prepara per al Primavera Club 2010 amb una llista de spotify. És una llista col·laborativa, així que podeu afegir-hi cançons del vostre gust. Aquí la meva petita selecció, falten Lüger, perquè no estan al spotify.

Venga todos.

La típica llista (inútil) II: cançons d’anar borratxo al migdia

Ja que és agost i la premsa en general aprofita per a fer notícies de merda, a Derisio podríem fer el mateix, que a pseudo-premsa merdosa no ens guanya ningú. També podem aprofitar que tenim un corresponsal a “la capital” (de l’estat i de res més) i que aquest escribís cosetes, que el pobre sembla un becari amargat i no fa més que pensar en xorrades.

Doncs bé, avui el becari-corresponsal ha anat a fer coses madrilenyes. Diumenge és dia de rastro i de vermut (o aperitivo) a La Latina o a Lavapiés. Ell ha anat a La Latina, i després ha tornat cap a casa una mica tocat de tanta "caña", escoltant música en el seu ipod. Aquestes eren algunes cançons que donaven el pego per a l’ocasió:


L’ocasió de caminar lànguidament perquè vas una mica tocat i fa calor. Amb ulleres de sol.


Amb el cap alt, no perquè et facis el xulo sinó perquè t’has pres tres canyes (si n’haguessis pres quatre, potser aniries fent “eses”).



I prou. Prepareu una mica això de Lower Dens, en parlarem próximament.

Ah si, per la cosa madrilenya:

Rumore, rumore (I): Weezer al Primavera Sound 2011

és Íñigo, el del polo verd i els braços curts de Gran Hermano 1?

M’acabo d’assabentar d’un rumor (o me l’acabo d’inventar, ara no us ho sabria dir). Que Weezer venen al Primavera Sound. Que treuen disc al setembre, així que perquè no? Que això ho porto dient des del 2008? Bé, és que al 2008 van treure un disc, al 2009 un altre, aquest 2010 no però jo pensava que els portarien igual per allò de que serien més baratos… Aquest cop si?

Que tot el que han fet després del Blue Album –a part de la cançó aquella de “eh, eh” i Hash Pipe si me apretas- és bazzura? Ja pot ser, la veritat és que jo només he escoltat molt molt el Blue Album i una mica el Green Album. No els he seguit massa, i mira que sóc bastant fan (bé, ho era quan era més jove) però em sembla que, així de lo últim que han fet, el Red Album va ser un fiasco i de la resta no n’havia ni sentit a parlar.

I què? Jo, només amb que toquin Buddy Holly, Surf Wax America i em facin un bis amb My Evaline, ja pago.

I fins aquí aquesta notícia breu en estil fotologuero com a protesta pel disseny antiquat d'aquest blog nostre.

Ah, si, també us volia ensenyar això (que és lo nuevo de No Age), que sé que no esteu por la labor.

Valius

No em puc creure que Derisio s'estigui quedant enrere en la carrera per la promoció d'aquest grup, Valius, que avui debuten a Can Piella.

Valius són tres nois, dos més alts i un més petit, dos rapats i un més pelut, que toquen uns instruments i fan una música així, d'aquesta lo-fi. Els han emparentat amb la Velvet o amb Micachu & The Shapes. Aquí cadascú dirà el que vulgui o el que pugui (alguns no tenen massa background, què hi farem). La història són dues guitarres i una mena de bateria. I dic mena perquè es tracta d'una caixa de joguina i d'un plat trencat. La baqueta si que és de veritat, diria, aquella que es van trobar al Primavera Sound i que pertanyia, en origen, al senyor de So Cow. Tota una relíquia.

Doncs bé, us convido a escoltar aquesta nova revelació de l'escena barcelonina que també ha estat definida pels programadors del Festival Hoteler 2010 com a "tripis, camps i molt de Rembrandt".