Beach House

Si ja tenia ganes d’escriure alguna cosa sobre aquest grup, ara que venen al Primavera Club no tinc cap més excusa. Tot i que el més probable és que jo no pugui baixar a veure’ls, conservo l’esperança de que es tracti d’una gira europea i passin també per París. En qualsevol cas, Beach House es mereixen un comentari en el nostre estimat bloc.
Alex Scally (que no Scully) i Victoria Legrand formen Beach House el 2004 a Baltimore, Maryland. Ell toca la guitarra i els teclats, ella canta i toca l’òrgan. Tenen dos discos publicats: Beach House, del 2006 (Carpark Records) i Devotion, del 2008, i un single: Used to be (2008). Tots dos discos van ser inclosos a la llista Pitchfork dels millors àlbums dels respectius anys. Oju.
La seva música ha sigut qualificada com a “dream pop”, és a dir, pianitos, veuetes i cors de fons, un so que fa pensar que estàs sota l’aigua... Una música bastant tranquilona, vaja, ideal per estudiar, per posar-se melancòlic (si, ja sé, “a tu tot et fa posar trista i ploriquejar”, però és que per poc sentimental que se sigui, Beach House, com Deerhunter, tenen un rollo molt evocador).
Per a més senyes, el noi és un modern de cabell despentinat i barba, amb camises de quadres i pitillos (un campru, vaia) i la noia té el cabell llarg amb serrell, suelto i descol·locat. Ell no mola gens, però ella és d’aquestes noies amb veueta, no-guapes i amb vestidets però que agraden al públic (al públic tipo ATP). Ja m’enteneu, com les Vivyan Girls o així.
No sabeu la ràbia que em farà perdre’m el concert. Per acabar, un vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=s2YiUTh9dj4

a disfrutahr...!