La versió definitiva (XI): What you waiting for?

I si és una indirecta. Despedim l'any amb això, doncs.






No sé si és una gravació cutre o és que el senyor Kapranos la va gravar a la cuina de casa seva.

Pròximament els discos de l'amic invisible, ja freezer!

La versió definitiva (X): El Ruido

Ja que arribem a la desena edició d'aquesta fantàstica sèrie sobre versions, he pensat que calia algo especial. Aquí us deixo, amics:

La versió definitiva (IX): Eggyptian reggae

Jo, com que no vaig al Primavera Club, us enganxo això aquí. Tots sabem que falta la versió més punk que s'ha fet mai, però no he pogut trobar vídeos del Pèsol Feréstec a youtube.

Jonathan Richman

The Feelies

Pascal Comelade

oju: canvis!

ja sé que tots estem apuntats a la newsletter, però jo prefereixo veure-ho clar i m'he canviat la tauleta del word.

qui surt perdent són els furguson, em sembla. per contra, podrem veure cymbals eat guitars i port o'brien, l'un après l'autre.

i això no ve a cuento, però mireu-ho i feu atenció al moment "G-L-O-R-I-A":

Prèvia Primavera Club ‘09

Nois, la setmana que ve tenim una cita amb la música amb la nova edició del Primavera Club. Que tinguem alguna baixa (ATP) no vol dir que ningú s’hagi de preocupar de comentar el cartell i els (putus) horaris. Així que, com sempre, vaig a posar-m’hi. Venga, pues.

Aquí teniu els horaris processats (llegibles, no com la merda que fan a la web del primavera, que no hi ha qui s’entengui). En verd les coses que vull veure absolutament, en groc el pla que he decidit, en vermell els dies que jo no hi soc i que, per tant, ni em preocupo de comentar. Ja veureu que, aquest cop, soc poc ambiciosa i també que hi ha coincidències fatals que encara ara em porten de cap. On verra!

Per començar, dijous 10:
Tenim Beach House, Jeffrey Lewis i The Pastels bastant a la mateixa hora i en llocs molt separats. Jo crec que optaré per The Pastels a la Bikini, perquè als altres encara els podrem veure en una altra ocasió. Després Mujeres, si o si, a les 22 a l’Apolo, i puto espanyol (recordeu?). I després ja m’és igual, aniré on em portin, a descobrir què (però Health em segueixen semblant uns gritons).

Divendres, 11: el dia fatal
De la tarda no m’he ocupat, no conec massa cap dels grups. Furguson o A place to bury strangers? Bé, a mi em ve de gust veure’ls a tots dos, però Furguson guanya. Sobretot perquè després hi ha Beach House, i ja que no els veiem dijous… divendres no m’ho perdo. Igual amb en Jeffrey, a l’Apolo just després, trepitjant-se amb The Ladybug Transistor… que toquen també dissabte. Tot dependrà de la primera meitat de concert.

Suposo que després acabarem la nit amb l’amic Evripidis, però no cal dir-ho. Total, a l’hora que és, ves a saber com estarem.

Dissabte, 12: pendent de resolució
Dependrà, com deia, del bo d’en Jeffrey que comencem la tarda amb The Ladybug Transistor. Si no, podem anar al Sidecar a veure coses noves. Després ve la coincidència fatal 2.0: Cymbals eat Guitars vs. Port O’Brien. A mi m’agraden els dos, més els primers, però com que no vull anar sola (com sempre en tots els festivals…), ja ho decidirem.
–atenció, propaganda subliminal-
Més tard: Ted Leo and the Pharmacists, Neon Indian, A place to bury strangers (ara si?volem ruidaco i música sesuda!) i Wave Machines, a bailar. Al coco I a l’altre els tenim molt vistos, però vaia.

Diumenge no hi soc, però qui s’hagi perdut Port O’Brien per culpa meva divendres els podrà veure... –si, això també era propaganda-

Vinga doncs, aquí ho teniu ja mastegat.