diumenge, 13 de juny del 2010

Fuck it and kill you

En el fons, tant li fot, però les anècdotes ajuden a recordar les coses i queden bé. Doncs bé, Black Box Recorder és recordat al Regne Unit perquè una cançó ("Child Psychology" @ The Facts of Life, 2000) incitava al suicidi: "Life is unfair; kill yourself or get over it."



Dita l'anècdota, us volia invitar a sentir Passionoia (2003), un disc que, encara que no proposa res de nou, té molt bons acabats i un parell de temes molt bons i, què carai, a mi m'ha agradat. I com que és plegable, no ocupa gaire espai.

Per si amb tot el que us he dit fins aquí no me'l compreu, llegiu-vos la sofisticada revisió que en fan al Pitchfork. Us comento breument algunes coses sobre aquest article (no sé, si no esteu d'acord amb mi, doncs podeu posar el vostre comentari). Comença fent la pregunta "did you know that Hezbollah operates a satellite TV network...". Després de l'estira i arronsa habitual d'aquests articles avorrits, cap al final comenta que "the funniest thing about Black Box Recorder has always been that, embodying all things British, they end up sounding French", cosa que, sense fer gala de la meva ignorància, no em fa riure :). Després passa a citar no sé què, incloent paraules com "free-floating signifiers", suposo que irònicament, i acaba amb la frase "fuck it and kill you": )
Publicat per a

4 comentaris:

  1. joan13 de juny del 2010, a les 10:50

    joer, no sé penjar vídeos.

    ResponElimina
  2. P. S. Balius14 de juny del 2010, a les 15:22

    ei, això dels vídeos és problema del iutup, no sé perquè hi ha vídeos que te'ls fot en aquesta mida a pesar que li diguis que te'ls posi petits i vídeos que te'ls posa com tu vols... en qualsevol cas, jo compro qualsevol cosa que em vengui en luke haines (cantant, ànima i tot de black box recorder, nengs). Per cert, deRisio ha fet ja un informe detallat de grups i aventures tan grans com the auteurs o baader meinhof? ho esbrinaré i subsanaré l'error en cas que calgui. del passionoia, jo recomano i ballaria fins morir una cançó que es diu these are the things (http://open.spotify.com/track/2XtZ0eNzEk3RhXdMbki6Sd). per altra banda, life is unfair: com pot un tiu tan talentós com en luke acabar donant cncert en centres cívics? o potser aquest és el destí dels més grans, mentre que els petits talents es consumeixen en estadis... no, valius? m'agrada quan la gent recomana coses bones... :p

    ResponElimina
  3. P. S. Balius14 de juny del 2010, a les 15:24

    per cert, escoltant these are the things no us ve un aire pet shop boys que tira d'esquena... en fi, que molt grans aquests black box recorder...

    ResponElimina
  4. joan18 de juny del 2010, a les 0:28

    Doncs estaria bé comentar algo de The Auteurs i de Baader Meinhof, que jo he descobert, junt amb BBR fa poc. A mi em va sonar a Saint Etienne, crec.
    Bé, per afegir anècdotes, comento que a la portada, segons interpreten a l'AllMusic, "bikini-clad singer Sarah Nixey blissfully reclines poolside on a sunny day with a drink in hand. A LIFELESS BODY floats in that pool. For those who don't realize it's a reference to a party gone wrong that was thrown by English television celebrity Michael Barrymore[...]"
    Podeu seguir llegint aquí (una cosa molt més simple que el Pitchfork): http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:apfuxqlaldke

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)