dimarts, 29 de juny del 2010

Les Eurockéennes de Belfort 2010



Aquí Glory, corresponsal de De Risio a França, es planta aquest proper cap de setmana a Belfort per a Les Eurockéennes. No sé si aquest festival és tota una institució al país o si és que jo sóc molt inculta, però si fa un any m’haguessin preguntat per un festival de música a França només hauria pogut dir aquest (o aquest festivalillo de ska cutre de poble a Salles Curan on vaig anar a la meva tendra infància, que encara no feia ni batxillerat…).

La raó d’anar aquest festival no és cap altra que ampliar la cobertura de festivals d’aquest blog i aprofitar una mica el mes de vacances que em queda per aquí. Els meus amics francesos –que hi van tot els anys des del 2002, no perquè siguin molt fans sinó perquè són del poble del costat- ja m’han dit que “res a veure amb el primavera”, però al final un s’ho passa bé on sigui, si la dicha es buena. No?

Per a no faltar a la tradició, m’he estat mirant una mica la programació –tot i que sé que acabaré veient n’importe quoi. Aquí un breu resum amb la seva corresponent llista de reproducció spotify by mush0e.

A jutjar per la distribució de colors, subratllats i negrites de la pàgina oficial del festival, els caps de cartell són els següents: Jay-Z, Massive Attack, Mika, The Dead Weather, Charlotte Gainsbourg, Kasabian, The Hives, Julian Casablancas, Airbourne, Missy Elliott, BB Brunes, The Specials. Davant d’això, què podem dir?



Jay-Z, el rapero que aquest hivern farà una gira amb Eminem (si, tios, Eminem) i que ha fetaquella cançó amb l’Alicia Keys que fa de BSO a Sex and the City 2… Doncs aquest estarà en un munt de festivals aquest estiu, no sé si per allò de "para todos los públicos” o perquè simplement a tots els festivals d’Europa programen puta merda per a omplir. Bendito Primavera Sound. De tota manera, si no hi ha res millor a fer hi aniré, que l’altre dia N.E.R.D. va ser tota una revelació per a mi.

Massive Attack han tret un disc (Heligoland) aquest 2010 i el presenten aquest estiu per tot de festivals. També començant per M, Mika. Què dir de Mika, que alguns De Risios ja l’hem vist cantar sota la pluja (sota la pluja nosaltres, no ell)? Espero que aquest cop no el programin a les 16h de la tarda i em deixin temps per a posar-me ben del revés, que en aquests festivals europeus que tenen uns horaris de 12 a 2h no se sap mai…

The Dead Weather, una cosa nova per a mi, una mica massa guitarrística, em recorden a The Raconteurs (i si m’hi poso també em recorden a Lenny Kravitz). Juzguen ustedes mismos. Quant a Charlotte Gainsbourg, que pari ja de tirar-se el rollo cantant de culte perquè és una plasta que està a tot arreu de França. Vindrà amb Beck o no?

Kasabianotros que tal. No sé què passa amb el gran públic francès, que té uns gustos bizarros. Grups com Muse, Editors o els mateixos Kasabian tenen aquí un èxit immens quan, a casa nostra, m’agrada pensar que són grups sin más. Doncs bé, els vaig veure el cap de setmana passat i probablement repeteixi, espero que com a mínim sonin bé i el cantant canti i pari de fer que el públic aixequi les mans i coses d’aquest tipus.

The Hives, sempre bé en concert, penseu el què penseu de la seva música, à ne pas manquer. Julian Casablancas és l’altra gran cosa d’aquest any a França, sembla ser. L’anirem a veure, ni que sigui per comparar-lo a l’Alberto Jamón Jr en solitari o per veure si s’ha engreixat més des de lo dels Strokes.

Airbourne no els coneixia i no els aniré a veure, que a mi aquest rollo gritón AC/DC no em va gens ni mica. I Missy Elliott, una altra black gorda rapera que fa col·leccions i anuncis per a Adidas... no sé què pensar. Quant a BB Brunes, són un grup francès, EL grup francès ara mateix juntament amb Phoenix. I clar, fan el mateix tipus de música però sense ser uns renegats (cantant en francès, vull dir). I són molt estilosos també, amb sabates de punta i chalequillos.

Darrer cap de cartell, The Specials. Yeah? Bé, un retorn d’aquests que venen també al FIB (això és un altre tema, però quin tipus de cartell de carrozas és aquest?). El grup de la meva infància rude amb Madness, és probable que m’emporti una (altra) decepció, tot i que el concert del Neville solet al Sidecar no va estar tan malament, malgrat el so de merda que va petar cinc cops durant la primera mitja hora. Do the dog, mes cheris.



Pel que fa a la resta de grups del cartell, tenim LCD Soundsystem, sempre festeraco ell,General Elektriks, espero que millor que el cap de setmana passat al Solidays, King Midas Sound, dels quals vaig parlar aquí, Beast, per a fruncir el ceño, o Memory Tapes per al modo dronga.

Coses que retrobem si o si a cada festival aquest any: les incontournables Fuck Buttons, The Bloody Beetroots i la seva chicha a tope, Chromeo, que amb l’eufòria Delorean ens els vam perdre el primer dia de Primavera, Broken Social Scene, aquest cop si, The Drums amb Guti maricón, o els putos The XX (huevos-huevos), que no els penso anar a veure només perquè són lletjos.

Más cosas: Hot Chip, over and over, Two Door Cinema Club (a algun dels programadors li agrada molt el Kitsuné Maison 8, em sembla a mi), Vitalic o l’electrònica nacional, Empire of the Sun, otros à la Phoenix, i Foals, que tenen molt d’èxit aquí però a mi em semblen massa 2004.

Per a acabar, i em deixo coses perquè no les conec, Suicidal Tendencies. Home! No els he escoltat mai, però sé que eren la més gran influència dels Offspring (eh, que tots tenim un passat). The Black Keys, Health i Ghinzu i tot de coses que no em molesto en esmentar per allò de que em fa pal.

Primera valoració: com a festival de província que és, que ha crescut fins a fer-se important, cal destacar la barreja d’estils. Hi ha pop, hi ha rock, hip-hop com no, una mica de jevirulismo inclusive, coses del tipus Red Hot Chili Peppers (ecs), chanson… A beber, chavales!

dimecres, 23 de juny del 2010

Mannequin

Això no és pas una altra entrega de ‘La versió definitiva’, i tampoc m’atreveixo a inaugurar una nova sèrie, però a vegades hi ha cançons que, sense tenir res a veure, es diuen igual. Doncs allá vamos amb un exemple:









diumenge, 13 de juny del 2010

Fuck it and kill you

En el fons, tant li fot, però les anècdotes ajuden a recordar les coses i queden bé. Doncs bé, Black Box Recorder és recordat al Regne Unit perquè una cançó ("Child Psychology" @ The Facts of Life, 2000) incitava al suicidi: "Life is unfair; kill yourself or get over it."



Dita l'anècdota, us volia invitar a sentir Passionoia (2003), un disc que, encara que no proposa res de nou, té molt bons acabats i un parell de temes molt bons i, què carai, a mi m'ha agradat. I com que és plegable, no ocupa gaire espai.

Per si amb tot el que us he dit fins aquí no me'l compreu, llegiu-vos la sofisticada revisió que en fan al Pitchfork. Us comento breument algunes coses sobre aquest article (no sé, si no esteu d'acord amb mi, doncs podeu posar el vostre comentari). Comença fent la pregunta "did you know that Hezbollah operates a satellite TV network...". Després de l'estira i arronsa habitual d'aquests articles avorrits, cap al final comenta que "the funniest thing about Black Box Recorder has always been that, embodying all things British, they end up sounding French", cosa que, sense fer gala de la meva ignorància, no em fa riure :). Després passa a citar no sé què, incloent paraules com "free-floating signifiers", suposo que irònicament, i acaba amb la frase "fuck it and kill you": )

dimarts, 8 de juny del 2010

La versió definitiva XVII: Hot N Cold

No és que m'agradi Katy Perry ni res, i perdoneu que em distregui, però això és massa bo:



No és el video original, perquè els senyors d'emi no el deixen insertar


Gallina de piel amb subtítols en català

Uns vídeos del canal 33 del Primavera 2009, glory was there, i vosaltres?





dilluns, 7 de juny del 2010

lo que diga la prensa



la nostàlgia del primavera no em deixa estudiar i em passo l'estona buscant cròniques, crítiques i altres sobre el festival. aquí van algunes:



Magicrpm.com (aquesta és d'un colega meu)

A Vice han posat fotos i alguna cosa més, però fa gràcia que li donin protagonisme a la penya que es disfressa per a ser guai (i que nosaltres pensem "vaia primos") i diuen "vengo por el ambiente, la camiseta me la ha hecho un amigo y los pantalones me los encontré en la calle, hace tres días que no me ducho, yea".

De can Pitchfork



i prou, que tinc feina.

dimecres, 2 de juny del 2010