De l'ELO a TOTC

Més que unes sigles. A l’Electric Light Orchestra i The Olivia Tremor Control els uneix alguna cosa més a part de que els seus acrònims junts podrien ser el nom d’un grup de folklore contemporani españolazo o d’un de tontipop de perifèria de gran ciutat. Els uneix un so.

Cosa d’escoltar música distreta en mode shuffle que, de tant en tant, hi ha cançons que has escoltat 30.000 vegades i que, tot d’una, et sorprenen. Em passava avui això tornant de classe, amb Jumping Fences.

Qui digui que no té un toc Mr Blue Sky que calle para siempre.

ELO és un dels grups anglesos que va vendre més discos en la seva época (els 70s i 80s), era una cosa mainstream entre lo mainstream. Alguns han dit que cutre, no només per la seva estètica o per la mort absurda d’un dels seus membres fa uns pocs mesos (una bala de palla el va aplastar), sinó pel so facilot i bailongo que tant agrada a les iaies que munten una escola de “costura y patronaje” amb les seves amigues del té en una ciutat d’extrarradi.

Què han de tenir a veure amb un grup norantero d’Athens, Georgia? Jo us ho diré: veuetes d’home castrat (la principal i els corillos), un so de tenir les parets de l’estudi forrades de pana, tecladets, cànon, ritme ascendent…

I és que aquests músics d’Athens, Georgia, són molt modernetes i molt transgressors tots, de l’estil de “jo escolto de tot” que després fa ressorgir grups de la talla de l’ELO i munta tota una escena de revival rock-sinfònico-electrònic. Toma ya.