Així començaven vàlius el seu concert divendres passat a la festa d’hac d’hac, revista d’humanitats feta per alumnes de la Pompeu. En un lloc una mica inhòspit i allunyat del centre de Barcelona, però no per això menys ple de fans i simpatitzants (de la revista o de vàlius?).
Abans de vàlius va tocar un altre grup, molt més multitudinari sobre l’escenari, però del qual no recordo el nom (i això no em posa cap problema per a fer una crònica). A la sala –una mena de gimnàs amb olor a colchoneta- feia una calor que no s’hi podia estar, amb la qual cosa les birres a 1,50 entraven que donava gust.
Així vam disfrutar del concert dels tres de vàlius, que van cremar un hit rere l’altre, que es van equivocar una vegada i una altra però que ens van fer passar una bona estona entre rises, moviments simiescos i solos de guitarra d’empatxo.
Després d’això van punxar unes noies que, en paraules de la francesa de la festa, “van començar bé i més tard van començar a posar du n’importe quoi”. Aquests francesos, que no saben apreciar el folklore ibèric…
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
hahaha, molt bé!
ResponEliminaper cert, es diuen "yes we kant" [laughts]