Prèvia PS’11 part 1

Em reclamen des de fa un temps que comencem, a De Risio, a fer recomanacions per al proper Primavera Sound. Jo, que sóc una persona eficient, he estat estudiant una mica aquests dies i em disposo, en quatre línies, a compartir els meus descobriments amb vosaltres, a mode de recomanació. Ja queda poc, amb la conya. Ho farem poc a poc, així que avui parlaré de dos grups:

1. Nisennenmondai

Tres noies japoneses, cosa que ens hauria de fer por (ai, el visual japonés, quant de mal ha fet), però és com si s’haguéssin alimentat de Wurst i de Sauerkraut i haguéssin fet una estada d’intercanvi a Atlanta. No vull que sembli que practico per fer-me redactora de la Vice, així que seré breu. Tenen uns quants discos (quatre o cinc) i la veritat és que el Destination Tokio és el que més m’ha agradat fins ara. Just aquest no el trobareu a Spotify, però si que hi ha cançons per youtube, the hype machine, myspace i demés.

2. Papas Fritas

Amb aquest nom, jo pensava que serien un grup de garaje i camisa de quadres a lo Black Lips però en sud-americà. I no. Recorden més aviat a Kings of Convenience o a Camera Obscura i són de Boston. Van començar al 94, tenen sis discos, tots amb unes portades molt guais, especialment el primer. Recomano vivament Buildings and Grounds, però només perquè és el que més he escoltat.