Alguns lectors potser ja saben que els Sparks són un dels meus grups fetitx, que sento per ells una admiració que no es correspon gens amb com de coneguts són ¿i què passa? Una majoria d'oients els troba insuportables, però una minoria escollida i de gust sel·lecte pensem que són la polla i que si el món fos just Freddy Mercury estaria mort (ah ¿que ja ho està?) i el seu lloc l'ocuparia aquesta peculiar parella de germans.No penso entretenir-me massa a explicar qui són, amables lectors. Per això ja hi ha la wikipedia, l'allmusic i la seva pròpia web. Abreujant, però, sí que els diré que el seu recorregut artístic els ha portat a passar, entre 1969 i el 2009, pel glam més irredempt, el synthpop à la Pet Shop Boys o la new wave. Que ells hi eren al començament de la música disco amb Giorgio Moroder i que han tingut ous per fer cançons amb big bands de jazz dels cinquanta sense fer el ridícul. Que l'any passat, per celebrar el llançament del seu 21è disc, van fer 21 concerts en 21 nits, cadascun d'ells dedicat a un dels seus àlbums.
Avui, per començar una sèrie en què voldria penjar bona part de la seva obra, però que, segurament, com totes les sèries que inicio tindrà una o dues actualitzacions, faig gala dels meus coneixements de màrketing: penjo un dels seus discos de segona fila; però és que, mirin, és el que estic escoltant últimament i volia compartir-lo amb vostès.
Després d'encadenar entre 1974 i 1976 una trilogia gloriosa (ja la penjaré, no passin ànsia) i reviure el 1979 amb un disc curt, però brillant (Number 1 in Heaven), els Sparks van fer una primera travessia del desert que no s'acabaria fins l'any 1994 (la segona vindria després). Aquesta travessia, plagada de discos que no estaven a l'alçada dels anteriors, la van fer suportables col·leccions de cançons com la que us podeu descarregar clicant la portada del principi. Mentre esperen que pengi les obres mestres dels amics Sparks, alegrin-se amb aquest disc; per mostra del que hi trobaran (una versió peculiar i amb veu cridanera dels postulats de la new wave), un vídeo, amb Danny De Vito inclòs:
Avui, per començar una sèrie en què voldria penjar bona part de la seva obra, però que, segurament, com totes les sèries que inicio tindrà una o dues actualitzacions, faig gala dels meus coneixements de màrketing: penjo un dels seus discos de segona fila; però és que, mirin, és el que estic escoltant últimament i volia compartir-lo amb vostès.
Després d'encadenar entre 1974 i 1976 una trilogia gloriosa (ja la penjaré, no passin ànsia) i reviure el 1979 amb un disc curt, però brillant (Number 1 in Heaven), els Sparks van fer una primera travessia del desert que no s'acabaria fins l'any 1994 (la segona vindria després). Aquesta travessia, plagada de discos que no estaven a l'alçada dels anteriors, la van fer suportables col·leccions de cançons com la que us podeu descarregar clicant la portada del principi. Mentre esperen que pengi les obres mestres dels amics Sparks, alegrin-se amb aquest disc; per mostra del que hi trobaran (una versió peculiar i amb veu cridanera dels postulats de la new wave), un vídeo, amb Danny De Vito inclòs:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada