Lady Gaga feat. Beyoncé: Telephone

No sé si a De Risio estem preparats per a això, però aquest matí de diumenge he vist una cosa que m’ha frapat i no puc estar-me de comentar-ho amb aquesta colla d’experts que sou. A més, tot i que no tinc tele i només llegeixo els diaris gratuïts que donen al metro els dies que surto de casa abans de les nou (dimecres i dijous), no deixo de sentir a parlar d’aquest personatge. La setmana passada van posar a la venda les entrades per al seu concert de París i es van esgotar en un tres i no res, amb la qual cosa en fa un altre al dia següent. En fi, bogeria.

I ara això. M’ho he trobat en un blog, per casualitat, i he de confessar que he hagut de veure el vídeo en dos temps, perquè és força llarg i no menys farragós. Vaja, no és el tipus de coses que ens agraden per aquí. De tota manera, us proposo un joc, a l’estil d’aquell congrés que havíem de fer com a acte fundador del grup d’estudis De Risio i que mai va tenir lloc, però obert a tothom i, fins i tot, anònim (és a dir aquí, no en tête-à-tête).

La cosa és fàcil. Aquí teniu el clip. Sembla del tot normal: ties seminues, coreografies picantones, atuendos extravagants. Tot envoltat d’una iconografia de barras y estrellas en tots els sentits i adobat amb components obscurs del tipus chicas malas, però en más malas aún, en plan sobre la mort i tal.

Reflexionem-hi, jo crec que hi podem treure suc.