Interpol + Surfer Blood (14/11/2010, Sant Jordi Club, Barcelona)

O els meus germans i jo anem junts de concert*.

Tot i que tenia moltes ganes de veure Surfer Blood (recordeu que me’ls vaig perdre al Primavera perquè vaig tenir retard amb l’avió), cal dir que van ser pitjors del que m’esperava. No sé si era culpa seva o què, però sonaven força malament. Van tocar el seu disco debut casi sencer, em va agradar molt Harmonix i just després vaig haver d’anar a fer unes gestions als banys, que entre concert i concert ja se sap. Amb la cua i aquestes coses vaig tornar per a la darrera cançó, amb la bufeta buida per a una cervesa de germanor mentre esperàvem a Interpol.

Interpol, encara que sense Carlos Dengler, van fer un bon concert. Van obrir amb la primera cançó del seu darrer disc, però no en van tocar gaires més (i jo que pensava que venien a presentar-lo). En canvi, van tocar l’Antics sencer, les que més m’agradaven d’aquell amb la portada d’animals i un parell o tres del primer disc.

Aquesta és una cosa que em fa gràcia, perquè quan els vaig anar a veure el 2007 a Razzmatazz per a la sortida del seu tercer disc, van tocar moltes cançons del Turn On the Bright Lights, vàries del segon i només tres o quatre del disc que venien a presentar. Potser és que sempre prefereixen fer concerts retrospectius. Per al proper disc tocaran l’Our Love to Admire? Això si, no recordava que Paul Banks parlés tan bé el mexicà, vaig trobar que estava molt simpàtic aquest cop.

Ah si, en els bisos, una de cada (NYC, Evil i The Heinrich Manoeuver). I a l’últim, que le den.

*Ma germana va fer anys la setmana passada i, amb el meu germà, li vam regalar tres entrades per anar a veure Interpol. Tres, perquè som tres germans i Interpol perquè és dels pocs grups que ens agraden a tots tres. Ara ja no, però jo abans era molt i molt fan i els hivaig contagiar una mica, així que a mon germà i a mi ens va semblar un regal d’aniversari molt maco per a la nostra germana.

Els meus pares ens van portar en cotxe fins allà com si fóssim nens petits i, tal qual vam entrar –més d’una hora abans que comencés, ma germana ens va convidar a unes birres molt cares i ens vam posar a parlar de coses de germans. A donar-li lliçons de vida al nostre germà petit, a veure que fins i tot la persona més inesperada pot patir una crisi dels trenta i a lamentar-nos del públic estrany dels concerts tan multitudinaris.