Hi ha molta gent contrària a l’ús del “shuffle” quan s’escolta música, per allò de que un àlbum és un tot on l’ordre de les cançons també compta i altres reflexions d’aquest tipus. Tot això és cert, i està molt bé, però també és cert que aquesta eina ens pot fer evidents semblances que potser, d’una altra manera, no hauríem vist.
Estem cansats de que el dj de torn del barucho pseudo-indie mescli Blondie amb Undertones i es pensi que es un original de la vida. Ara bé, anar en metro amb el teu shuffle i descobrir lligams com aquests i imaginar-te la teva propia sessió d’Anunciació djs és tota una satisfacció.
En aquestes estava jo l’altre dia quan el meu ipod va decidir fer sonar Blue Hotel, de Chris Isaak, i just després Spiral Transit, de Crystal Stilts. Vale, em direu que no enganxen, però si una cosa és certa és que tenen un algo en comú.
Ja ni ha prou de comparar tots els grups on el cantant té la veu greu i profunda amb Joy Division, no? Ho hem vist amb Interpol, amb Editors i amb no sé quants grups més, inclosos els Crystal Stilts. Doncs mira, jo crec que Crystal Stilts li deuen més a Chris Isaak que a Ian Curtis, i em suda el que diguin els que van de què en saben i escriuen en webs i revistes.
té un rollo similar, estic d'acrot!
ResponElimina