Fa unes quantes setmanes que tinc a les mans el discu-maqueta de Pingüill, un grup de Barcelona conegut pels fidels d’aquest sant bloc. Són amics i coneguts i bona gent i oients de la competència i tot el que vulgueu, però és que Pingüill és l’òstia.
“Àlex Todó”, “Guillem Camprodon”, “Pol Pérez”, “Inés Tarradellas” són alguns dels 10 temes que inclou el cd. Els molt maricons dediquen cada cançó a un homínid. Cançons senzilles i breus amb batèria, guitarra elèctrica, baix i veu -en un tema escoltem un teclat- farcides de riffs melòdics, soroll, breaks de batèria deliciosos i la veu dolça pel so més hardcore. Cançons per tots els gustos: el soroll de “Joan Camprodon” o un tema xiulat ben melindro. Temes com “Marta Cirera” o “Àlex Todó” contenen melodies que escoltarem aviat a l’anunci de qualsevol entitat bancària o de l’Estrella Damm. Insisteixo “Àlex Todó” és un himne: “No hi haurà coloms a Barcelona”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada