Això no significa que el Bluegrass sigui aquest nen de la dreta de la foto. Aquest no sé qui és. Kentucky bluegrass és el nom que rep en anglès una planta, la Poa pratensis, que tot i que creix per tot el món és molt típica de l'estat en qüestió. Per això, els nois amb qui tocava Bill Monroe es feien dir the Bluegrass Boys. I per aquesta causa, la música que tocava Monroe va passar a conèixer-se com a Bluegrass.Això té importància, no només perquè Bill Monroe and the Bluegrass Boys són de la poca gent a la història que pot dir que ha donat nom a tot un gènere musical. La paraula Bluegrass té una peculiar importància en la història del punk i la new wave, ja que es troba inserida en el nom d'un dels seus emblemes més significatius, el CBGB (Country, Bluegrass, Blues).
Ara pensem, per exemple, què hagués passat si Bill Monroe hagués nascut a Alabama i els seus músics s'haguessin dit, posem per cas, the Atamasca Lilies Boys (amb la qual cosa el club s'hagués dit Country, Atamasca Lilies, Blues). Doncs sí amics, aquí en teniu el resultat: els moderns catalans no podrien portar-la.
Però per fortuna pels nostres amics, Monroe era de Kentucky i Catalunya pot ser una nació tan moderna com qualsevol altra.
Quant a la música, bé, es tracta d'un precedent del country que es fonamenta en les cordes molt més encara que les formes més evolucionades del gènere. Molt banjo i guitarra, un so molt sec (res de fiddle ni mariconades), molt Déu i una mica de Jack Daniels d'amagat. Penjo un disc, l'únic que he aconseguit descarregar (no acaba de ser fàcil trobar-lo...), i els links als seus recopilatoris a l'Spotify. En successives publicacions, més mestres del bluegrass, la música irlandesa i els nois de qui The Pains Of Being Pure At Heart ho van plagiar quasi tot (¡però que consti que em semblen brillants igualment!)
Els links de l'Spotify:
All The Classic Releases (1939-1949)
The Essential Bill Monroe (1945-1949)
Live Recordings 1956-1969: Off the Record Volume 1
El regalet de la casa:
Bluegrass 1950-1958 (Volume 1)
Aneu i prediqueu la bona nova.
Quant a la música, bé, es tracta d'un precedent del country que es fonamenta en les cordes molt més encara que les formes més evolucionades del gènere. Molt banjo i guitarra, un so molt sec (res de fiddle ni mariconades), molt Déu i una mica de Jack Daniels d'amagat. Penjo un disc, l'únic que he aconseguit descarregar (no acaba de ser fàcil trobar-lo...), i els links als seus recopilatoris a l'Spotify. En successives publicacions, més mestres del bluegrass, la música irlandesa i els nois de qui The Pains Of Being Pure At Heart ho van plagiar quasi tot (¡però que consti que em semblen brillants igualment!)
Els links de l'Spotify:
All The Classic Releases (1939-1949)
The Essential Bill Monroe (1945-1949)
Live Recordings 1956-1969: Off the Record Volume 1
El regalet de la casa:
Bluegrass 1950-1958 (Volume 1)
Aneu i prediqueu la bona nova.
OSTIA POL, COM M'HE RIGUT AMB LO DEL CALB
ResponElimina