Permeteu-me recuperar la "normalitat democràtica" i el "civisme responsable" que ens caracteritzen a De Risio: continuem penjant discos, que d'això es tracta. L'ESDEVENIMENT s'acosta.
Avui parlem de The Pains of Being Pure at Heart, un quartet molt (MOLT) modern de Brooklyn, NYC. Entre d'altres coses, editen singles en vinil, fan videoclips en super 8, porten serrell de costat i tenen una teclista asiàtica de llarga melena. "Què més es pot demanar?" es pregunten astorats els lectors. Jo us ho diré, oh massa àvida de coneixement: són boníssims. Lluny de ficar la pota amb innovacions estridents, profusió caòtica d'instruments sintètics o influències de llunyans i calurosos països, els Pains sonen meravellosament clàssics. Mig indie anglès de finals dels 80, mig shogazers... Pop senzill i agradable: visca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada