dijous, 28 de gener del 2010

<< Backwards. 25 de gener

Inadvertidament, The Magnetic Fields van presentar el dia 25 el seu nou disc "Realism". El nou disc és menys sorollós que l'anterior "Distortion" (2008) i més proper a les 69 Love Songs. En general, excel·lent qualitat i poques novetats. El disc està concebut, com els anteriors, tema a tema, amb molta melodia, lletres twee (Walk a lonely road with me/I will walk with you/Half as lonely we will be/When we walk as two/If the road goes straight uphill) i el so mig folk-country, mig indi-pop-rock, a vegades sintèctic, característic de Stephin Merritt i la lovely Claudia Gonson.

A la llarga, és cert que Stephin Merrit us pot semblar massa polit, massa calculat, o potser massa cursi o massa lent. Però crec que entre tot el displayer country-poètic, el que ens ofereix és molt simple: una successió melodies de puta mare.

Però, Joan, per què es diu "Realism"? Doncs ni puta idea. Però deixo que l'escolteu, us ho penseu i m'ho expliqueu.

Per cert, al mateix 25 el van presentar i tot seguit estava a l'Spotify, com va passar a principis de semtembre 09 amb "Popular Songs" de Yo La Tengo (Matador). Si ho hagués sabut, hauria fer una festa en paral·lel a la presenteció.

8 comentaris:

  1. sospito que és vosté un gran fan d'aquest grup...

    ResponElimina
  2. després de llegir aquest post he estat escoltant una mica el 69 love songs, que ho portava al cap feia dies perquè últimament ha sortit en un parell de converses. un cop a punt, m'he decidit a provar el nou i comença molt i molt bé! espectacular we are having a hootenanny. demà l'escoltaré sencer. i a veure si cauen al primavera...

    ResponElimina
  3. ostres, doncs jo me'l vaig estar escoltant l'altre dia, i la veritat és que em vaig avorrir una mica... ara, també he de dir que me'l vaig posar de fons i tampoc li feia gaire cas...

    pel que fa a lo del PS, Déu t'escolti, Balius! ara, no sé si ho veig clar... de moment només hi ha dates programades a EEUU i al nord d'Europa, màxim tard el 31 de mars a Amsterdam... no sé no sé...

    ResponElimina
  4. Sí que sóc bastant fan... Sobretot de les 69LS... Anar-se'n a tocar a Oslo, Amsterdam, Stockholm... en fi, només puc esperar que acabin fugint del fred cap al sud, a la fantàstica ciutat olímpica de Barcelona, curtida al llarg dels segles, ocupada pels romans, emmurallada més d'un cop i amb platges extraordinàries, massatges, cocos i locals amplis, amb tot de fans asseguts en cadires plegables, bevent cervesa de barril i parlant de sexe.

    ResponElimina
  5. Benvolgut Joan tropical,

    CElebro molt molt que m'hagi descobert el discu 69 LS dels Magnetic. Gràcies. Al seu recopilatori nadalenc, el penjaré el penjaré, hi ha dues cançons gegants. De seguida em poso amb la novetat.

    Salut!

    ResponElimina
  6. maricón es una manera molt marica de dir marica

    ResponElimina