dilluns, 22 de novembre de 2010

Venga nois, preparem-nos!



Dimecres
Seward vs. Cuchillo: a Cuchillo ja els coneixem, però si no coincideixen amb res s’hi pot anar a treure el cap. A Seward, en canvi, no els conec i no puc dir més.
Wild Nothing vs. Frankie Rose and the Outs: no està mal el disco de Frankie Rose etc. i jo sóc devota de Crystal Stilts, però Wild Nothing em venen molt de gust i no me’ls vull perdre, tot i que toquen dos cops (però amb aquesta conya, l’any passat em vaig perdre Beach House dues vegades).
Der Ventilator vs. Triangulo de Amor Bizarro: als primers no els he vist mai, les seves entrevistes a Vice fan cagar i el guille els hi té molta mania. A més d’això, no puc dir res més. Potser tinc curiositat, però als segons tinc també ganes de veure’ls, tot i que tindrem 35 oportunitats de veure’ls aquest any, no?


Dijous
El primer concert és el de Senderos. Jo no els conec però em sona que a algú de nosaltres li agrada bastant. Ja s’ocuparà de convèncer a la resta.
Wild Nothing vs. Narwhal: sobre Narwhal ja en vam parlar, i anar a veure Wild Nothing dependrà de si l’hem vist el dia anterior o no. No vull avançar-me als esdeveniments.
Screaming Females són guais i m’agraden i pot estar bé anar al seu concert.
Male Bonding vs. Tweak Bird vs. Beach Fossils: crec que voto pels primers, ja que Beach Fossils –a qui tinc moltes ganes de veure- toquen al dia següent. Els primers són fiestuki, no? Guitarreo i aquestes coses marranotes. El cas és que uns toquen a l’Apolo i els altres a la [2], així que ja veurem.
Edwyn Collins ens pilla lluny el dijous i jo tampoc em moro de ganes de veure’l. Bé, jo ja el vaig veure després que tingués l’embòlia i tal, suposo que haurà millorat des de llavors, però no sé si vull tornar a allò de no poder criticar la seva actuació perquè pobrecito… I a més, el seu disco nou ple de col·laboracions amb amigotes no m’acaba de fer el pes.
La resta de coses que queden a l’agenda de dijous no les conec, així que em deixaré aconsellar per qui sigui (o em deixaré portar cap a casa perquè, si, divendres a les 9h hauré d’estar treballant).

Divendres
Les primeres hores de la tarda es debaten entre Guadalupe Plata (no els puc suportar, però potser en directe són divertits. Almenys això deia el Pelocho, o aquell noi de l’avió a qui vam portar en cotxe fins al Fòrum el Primavera passat), Homenatges i Fasenuova. Ja em direu, jo crec que començaré amb Screaming Females.
Tot i que després hi ha Edwyn Collins una altra vegada, al mateix temps que Lou Barlow a la Bikini. A mi no em fa especial il·lusió veure a Lou Barlow, i aquí alguns em mataràn i suposo que acabaré anant-hi, però cal dir que al concert de Sebadoh del Primavera 08 em vaig avorrir sobiranament. Serà qüestió d’anar-hi, de fet, si després vull veure Beach Fossils a la mateixa sala.
De la resta que hi ha fins a Eat Skull, a qui m’agradaria molt veure si no fos perquè se solapen amb Teenage Fanclub –i no me’ls penso perdre- no sé pas què n’he de dir, em deixaré o aprofitaré per a sopar i tal. De tota manera, mentre toquen Teenage Fanclub, estaràn tocant S.C.U.M. a la [2] i també estàn molt bé J
Després d’això Small Black i més tard Wavves (quina por) i Dj Coco, de todo un poco.

Dissabte
Eat Skull, si ens els hem perdut divendres, per a començar em sembla bé. O Tamaryn, que molen força. I jo aniria després al Moog a veure Ganglians, tot i que després de la merda de concert que van fer l’altra vegada que els vaig anar a veure no sé si me’n fio. Sophia, a Cancún, també podria estar bé si el timing ho permet. I veieu que ignoro obertament al Petit de Cal Eril, però és que a mi no m’entusiasma i trobo que ja l’he vist prou cops.
Quant a The Jim Jones Revue… no sé pas què dir. Tot dependrà del que hàgim anat a veure abans i del Lou Barlow. Thee Brandy Hips molen bastant i us els recomano obertament, tot i que se solapen amb Holy Fuck, que és bastanta zapatilla. De Zola Jesus passo molt, tot i que se’n parla molt últimament, però no m’agrada gaire.
Després d’això ve una estona de massa res: The Rural Alberta Advantage són una mica cremosos per al meu gust, Rubik no sé jo, The Hundred in the Hands és una cosa molt pedorra (però molt) i Cornflakes, bueno, anirem aquí, no?
Entre Mount Kimbie i Wavves jo votaria al segon, però potser ja l’haurem vist i potser haurà sigut una merda i potser tothom diu que s’ha d’anar a veure Mount Kimbie perquè ha fet de telonero del Guincho en varis llocs.

Diumenge anirem a votar o anirem a veure les coses que quedin, si la boca de fusta ens ho permet i la feina no ens apreta.

Bé, ja comentareu què us sembla el plan i si em deixo alguna cosa extremadament important

No ens hauríem d'estar posant nerviosos?

dimarts, 16 de novembre de 2010

Interpol + Surfer Blood (14/11/2010, Sant Jordi Club, Barcelona)

O els meus germans i jo anem junts de concert*.

Tot i que tenia moltes ganes de veure Surfer Blood (recordeu que me’ls vaig perdre al Primavera perquè vaig tenir retard amb l’avió), cal dir que van ser pitjors del que m’esperava. No sé si era culpa seva o què, però sonaven força malament. Van tocar el seu disco debut casi sencer, em va agradar molt Harmonix i just després vaig haver d’anar a fer unes gestions als banys, que entre concert i concert ja se sap. Amb la cua i aquestes coses vaig tornar per a la darrera cançó, amb la bufeta buida per a una cervesa de germanor mentre esperàvem a Interpol.

Interpol, encara que sense Carlos Dengler, van fer un bon concert. Van obrir amb la primera cançó del seu darrer disc, però no en van tocar gaires més (i jo que pensava que venien a presentar-lo). En canvi, van tocar l’Antics sencer, les que més m’agradaven d’aquell amb la portada d’animals i un parell o tres del primer disc.


Aquesta és una cosa que em fa gràcia, perquè quan els vaig anar a veure el 2007 a Razzmatazz per a la sortida del seu tercer disc, van tocar moltes cançons del Turn On the Bright Lights, vàries del segon i només tres o quatre del disc que venien a presentar. Potser és que sempre prefereixen fer concerts retrospectius. Per al proper disc tocaran l’Our Love to Admire? Això si, no recordava que Paul Banks parlés tan bé el mexicà, vaig trobar que estava molt simpàtic aquest cop.

Ah si, en els bisos, una de cada (NYC, Evil i The Heinrich Manoeuver). I a l’últim, que le den.




*Ma germana va fer anys la setmana passada i, amb el meu germà, li vam regalar tres entrades per anar a veure Interpol. Tres, perquè som tres germans i Interpol perquè és dels pocs grups que ens agraden a tots tres. Ara ja no, però jo abans era molt i molt fan i els hivaig contagiar una mica, així que a mon germà i a mi ens va semblar un regal d’aniversari molt maco per a la nostra germana.

Els meus pares ens van portar en cotxe fins allà com si fóssim nens petits i, tal qual vam entrar –més d’una hora abans que comencés, ma germana ens va convidar a unes birres molt cares i ens vam posar a parlar de coses de germans. A donar-li lliçons de vida al nostre germà petit, a veure que fins i tot la persona més inesperada pot patir una crisi dels trenta i a lamentar-nos del públic estrany dels concerts tan multitudinaris.

dilluns, 15 de novembre de 2010

ABONACO fa 2 anys

Avui fa dos anys que vam fundar el nostre grup de last.fm. El vam fundar per a commemorar que alguns de nosaltres ens havíem comprat l'abonament pclub08-psound09 i volíem posar en comú els grups que cadascú escoltava, per tal d'estudiar una mica per als festivals. Poc després vam fer el primer amic invisible musical i, una mica més tard, vam fundar DeRisio.
Tampoc és que sigui una gran cosa, però he entrat a mirar a ABONACO i m'ha fet gràcia veure això:


El tenim una mica abandonat, però hi esteu tots convidats.

divendres, 12 de novembre de 2010

3r amic invisible musical De Risio


Com cada any des d'en fa 2, arribades les dates nadalenques, se celebra a Barcelona l'amic invisible musical DeRisio. Aquest 2010, de nou volem repetir la proesa. Tots sabeu de què va, però per si aquest cop s'hi afegeixen més participants farem altra vegada un recordatori de les bases de l'esdeveniment.

1.EN QUÈ CONSISTEIX?
Cada participant confecciona, amorosament, un cd amb les cançons que trïi. O sigui: NO S'HI VAL PRESENTAR U...NA CÒPIA D'UN CD EDITAT. El dia de l'esdeveniment, tots els cds es posen en un sac i, un per un, els participants van traient-los com en un amic invisible normal.

2.HI HA ALGUNA NORMA D'ESTIL SOBRE ELS CDS?
No, en principi no, però l'any passat ja vam advertir de la inconvenciència de passar-se amb grups com Wilco, cosa que alguns van ignorar palesament. És veritat, això sí, que se'ns va fer cas amb Bunbury, que ningú es va atrevir a posar en les seves compilacions. Les possibilitats, de fet, són il·limitades, des de discos concepte fins a recopilatoris de música que us fa trempar, ya know. Feu una volta per aquí per veure'n alguns exemples. Ara, si voleu optar als premis (vegeu annex), us ho haureu de treballar una mica.

3.QUI HI POT PARTICIPAR?
Qualsevol que estigui al dia, hora i lloc acordats amb un disc sota el braç i un pack de cerveses a l'altre.

4.QUAN I ON ES FARÀ?
Aquesta sempre és una part complicada. Com veieu, hem indicat que se celebra entre el 17 de desembre i el 2 de gener. Això vol dir que hauríem de triar un dia entre aquestes dues dates. El dia 26, Sant Esteve, sempre sembla una bona opció, per fer baixar el menjar de tres dies seguits. Si no, el cap de setmana del 17 i 18, encara que no faci tan Nadal, és una bona possibilitat.
Sobre el lloc, s'ofereix Heures 4-10 i m'imagino que també Cornet i Mas 24, no? Féu els vostres oferiments als comentaris, macos.

ANNEX: PREMIS
L'any passat vam innovar creant diversos guardons per premiar els millors discos que s'havien presentat. Alguns premis van ser al millor concepte, al disc més pràctic, a la proposta més eclèctica… i així anar fent. Se'ns acut que aquest any, per lluitar contra la corrupció, podríem fer els premis abans de veure els discos, perquè tots recordem que l'any passat, al final, la cosa va ser un escàndol (dos premis per cadascú, on s'és vist?). Així que, bé, us encoratgem que proposeu les vostres categories. De tota manera, és fàcil que acabem regalant altre cop premis.
Per cert, els premis consisteixen en torrons o, en el seu defecte, trossos de kinderbueno o el que tinguem a mà.

dimarts, 2 de novembre de 2010

Abraça’m, Antoni! (29/10/2010, festa hac d’hac al Centre Cívic del Coll, vàlius)

Així començaven vàlius el seu concert divendres passat a la festa d’hac d’hac, revista d’humanitats feta per alumnes de la Pompeu. En un lloc una mica inhòspit i allunyat del centre de Barcelona, però no per això menys ple de fans i simpatitzants (de la revista o de vàlius?).

Abans de vàlius va tocar un altre grup, molt més multitudinari sobre l’escenari, però del qual no recordo el nom (i això no em posa cap problema per a fer una crònica). A la sala –una mena de gimnàs amb olor a colchoneta- feia una calor que no s’hi podia estar, amb la qual cosa les birres a 1,50 entraven que donava gust.



Així vam disfrutar del concert dels tres de vàlius, que van cremar un hit rere l’altre, que es van equivocar una vegada i una altra però que ens van fer passar una bona estona entre rises, moviments simiescos i solos de guitarra d’empatxo.



Després d’això van punxar unes noies que, en paraules de la francesa de la festa, “van començar bé i més tard van començar a posar du n’importe quoi”. Aquests francesos, que no saben apreciar el folklore ibèric…