Això és or!

M'estreno en aquest aparador musical amb en Toti Soler. Penjo al rapidshare dos discus, Liebeslied i El gat blanc que el Toti va gravar amb 23 anys i que alguns filldeputistes titllaran de maricons. Aneu a la merda filldeputistes perquè aquests dos discus són la hòstia. Alguna lletra del Liebeslied és massa fava, d'acord, però la majoria són Iniesta (elegants, virtuoses i justes, res d'excessos). Versos de Vergès, Vinyoli i Manent que Soler musica amb guitarra i veu (la veu només per un costat, res d'stereo). I la versió de Susanna és una versió i no les merdes que ens han venut últimament.

El gat blanc (a partir de la cançó 13 de l'enllaç) és un discu musical que fa pessigolles, barreja de folk-flamenc-clàssica al més pur estil Toti que inclou Sevilla, la del riff collonut i l'escot psicodèlic.

Collons! (tocant-me'ls) es pot parlar dels laietans, la cançó, el nou indie-folk barceloní o el tropicalisme sense haver escoltat coses com aquesta? Doncs clar que no perquè abans d'escriure que els de l'Eixample o els del segon primera són the next big thing, hem d'admetre que res del que els escoltem supera això. Toti Soler és la hòstia: pels OM, per l'Ovidi, pel Riba, pel Léo Ferré, per tots els seus discus...
I els d'ara què han fet? Un discu electrònic? La cançó de les natilles? Vivim envoltats de maricons de dos acords i amb camisa de quadros apreciats com or. Parlant d'or, ja és temps d'or, xata!



http://www.zshare.net/download/603240510c1f494b/

Buscant la portada del discu m'he trobat que aquí ja n'havien parlat, hehe...