El segon dia de festival, quant a coincidències i solapaments, és bastant pitjor que l’anterior. En algunes ocasions ja no haurem de triar entre dos grups només, sinó entre tres. Aquest és el cas de la franja horària que va de 21 a 22 hores.
Comencem pel principi. La primera cosa que anirem a veure serà Extraperlo, com que són coneguts i, a més, són els contrincants en la lluita entre tropicals i barretinaires, penso que no ens els podem saltar. D’altra banda, no m’agrada gens el Damien Jurado i menys a les cinc de la tarda amb tot el sol. Just després d’Extraperlo, en el mateix escenari, hi ha Crystal Stilts (18:15). A mi m’agraden bastant, així que allà estaré. De tota manera, no hi ha gaire més per triar: o bé Magnolia Electric Co. (18:15) o bé Extra Life (18:30).
A partir d’aquí tinc una mica de cacau. Si, us he de confessar que no m’he estudiat els grups que toquen de 19 a 21, així que em deixaré aconsellar. I us recordo que no suporto el country. Hi ha Bat for Lashes (19:10), Los Punsetes (19:15), Sleepy Sun y Vyvian Girls (19:30). A les 20 comença Joe Henry a l’Auditori i un quart d’hora més tard Spiritualized al Rockdelux, que jo em pensava que m’agradaven però no ho acabo de veure clar ara mateix.
Bé, a les 20:30 tenim Tokio Sex Destruction amb Gregg Foreman (no tinc gaire clar si és el de House, es deia Gregg?). A mi em faria gràcia veure’ls, però només mitja hora, ja que a les 21 comença l’horror.
A la mateixa hora comencen Los Modernos de Pokón, altrament coneguts com Carsick Cars, que són bastant guais i chinos, i The Pains of Being Pure at Heart, que ja comentàvem anteriorment que s’han convertit en uns dels imprescindibles de De Risio. Bé, doncs, no hi ha dubte, o si.
Aquests són els Modernos de Pokón
S’accepten suggeriments. Per acabar-ho d’adobar tenim, vint minuts més tard, Art Brut. Art Brut és un grup que a mi, en disc, no m’acaba… però tots hem fet el pedorro al razz i a llocs així. A més, veure al gordo aquell vestit de romano en l’últim videoclip seu que vaig veure em va impactar. Només espero que al Primavera ho repeteixi, sempre i quan jo estigui entre el públic, que tampoc està gens clar.
A les 21:45, per si algú té ganes de pagar una mica més, tornem a tenir a My Bloody Valentine, aquest cop a l’Auditori. Jo no tinc ganes d’afluixar dos euros, tot dependrà de com ho hagin fet dijous (i de si em trobo al meu profe d’anglès i em pot colar sense fer cua, clar). Si no, també hi ha, a la mateixa hora, Jason Lytle.
Després d’això hi ha Crystal Antlers i un grup que té un nom amb molts parèntesis, cosa que odio i que em nego a aguantar, vaig tenir-ne prou amb lomueso)))(((((&!/!% i el seu guitarrista somrient al primavera club. Així que més coses de crystal per una estona, fins les 23, concretament, que comencen The Extraordinaires. Ah, entre mig hi ha Throwing Muses, que són una mica gritons, em sembla.
Segon episodi d’horror: a les 23 comença The Mae-Shi, a les 23:55 en Jarvis i a les 00 The Drones. Em sembla recordar que als primers algú de nosaltres els volia veure i me’ls havia recomanat. El Jarvis pot estar bé, ni que sigui per passar a mirar una mica, i els altres, bé, per sacsejar la melena i mirar a terra.
Podem empalmar amb Fucked Up (00:30), grup que ens recomanava vivament en Guiller però que a mi, des de que vaig veure els flequillitos emo i els jerseiets apretats que em gastaven... Llavors hi ha també l’espectacle del Dan Deacon (1:00) i Saint Etienne (1:05) i bé, jo em quedo amb el primer perquè em sembla que em ve més de gust i, a més, pot ser que em trobi amb la meva amiga mireia i tot això que ja veurem.
De fet, estic constatant que el divendres és el pitjor dia de tots, pleníssim. A la 1:30 Shellac, a les 2:00 A Certain Ratio, potser una mica viejunos ja, i a les 2:15 Bloc Party. Si, B-lock Pa-rty, mira qué bolsón. Ja sabem que “ en disco son irregulares, pero en directo le meten chicha”. I bé, si el senyor ATP ha de fer treball de camp per al seu estudi sobre el multiculturalisme en els grups de pop bailongo anglès, el podem acompanyar. Al final del concert podem fer com en Johnny Rotten el passat Summercase, ja sabeu què vull dir.
Després d’això ja no puc comentar res més, ja sabeu que no em va gens lo chichorro, i només em sona el nom del Michael Mayer (4:30), però no estic segura de que sigui aquell de les salsitxes i el pernil dolç. Pot ser que aquell es digués Oscar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada