Com molt bé diu el ben trobat subtítol del disc ("8 stoned sub-versions"), això és un disc de versions dels Rolling Stones. Però versions d'en Pascal Comelade. Això vol dir diverses coses:
1) Són molt i molt boniques. Segons com, t'emocionen fins a posar-te la pell de gallina. Però això ja depèn.
2) Tenen aquell so característic comeladià: instruments de joguina, percussions que ressonen, festa major, el so dels dits contra les cordes, la respiració dels músics. Tot molt petit, senzill, casolà.
3) Cal invertir una cert temps i atenció en reconèixer de quina cançó es tracta.
quin gran fill de puta, en pascal. molt divertit el disco
ResponElimina