.jpg)
El disc (són només quatre cançons) és d'aquest mateix any 2009, tot i que sembla de fa vint anys. Té aquest so que últimament està tant de moda: entre c-86, shoegazing, DIY, lo-fi, guarrada de collons. A tot això cal sumar l'aire punk de grup de noies de la costa oest. Melodies pop enterrades sota capes i capes de soroll. La guitarra està tant distorsionada que no es distingeixen els acords i la veu ressona per tota l'habitació. I tu no saps si saltar molt, o mirar cap avall i posar els peus cap a dins.
diu "clicka'm" però després no et dóna res... és que hi ha noies desagraïdes... d'altra banda, tampoc era tan guapa (és, vaja)
ResponEliminaaquí no ponen ná!!!
ResponElimina