13/05/2010, La Maroquinerie: Deerhunter + Bachelorette

Tot just arribo del concert de Deerhunter, molt contenta, tot i que ja se m’ha passat una mica l’emoció. Ha sigut el concert de la vida.

Primer ens hem preparat a casa meva, amb unes quantes birres i aquestes coses prèvies que fas quan vas a un concert i a tu, i a tots als teus amics (menys un) els hi fa superil•lusió.

Després hem sortit tots contents cap al metro, i encara hem pogut veure tres o quatre cançons del grup teloner, que era una noia sola amb el seu ordinador, Bachelorette. Feia aquesta cosa de posar bases amb el pc, que al mateix temps feien imatges a la pantalla del darrera, i cantar. No estava mal, sense matar, però el Samir deia que ella no feia res, que ho portava tot fet de casa. Jo me’n fotia una mica, perquè m’havia begut cinc birres i m’acabava de comprar la samarreta del meu grup preferit (la més petita que hi havia, que era diferent a totes les altres).

Després els meus coleguis han anat a fumar, però l’Antoine, l’Hugo i jo hem anat a buscar un bon lloc, ben a prop de l’escenari. Tot d’una, Deerhunter han sortit a l’escenari, el Bradford l’últim, han saludat i s’han posat a tocar la seva nova cançó:

Tot el concert he anat retenint les cançons en el meu cap, per a poder escriure una bona crítica, però ja no me’n recordo de l’ordre ni de res, tan emocionada que estava. Només puc dir que ha sigut un concert de la hòstia. Cert, han tocat més del darrer disc –Microcastle- que dels altres. Però no han faltat les grans cançons dels altres.

Després de Helicopter han tocat Never stops, això si que ho sé. Si fos una periodista (o una periodista wannabe) ja m’hauria preocupat d’apuntar el setlist, pero yo he venido aquí a disfrutahr, així que us contentareu amb que m’hagi agradat. No sé si m’equivoco dient que han tocat Dot again i Focus group. M’agradaria poder dir que han tocat Hazel St, i crec que ho han fet però no estic segura. De tota manera, és una de les meves preferides:

Ha sigut una mica molt noise, si, però i què? A qui no li hagi agradat és perquè no era fan. Perquè els fans, els de veritat, estàvem allà sacsejant els nostres caps i movent els nostres genolls al ritme del soroll, dels acords, vivint les cançons de deu minuts. Un gran moment ha sigut el de Nothing Ever Happened, molt millor que quan han encadenat Cover me (slowly) amb Agoraphobia, com en el començament del disc, molt millor. I Disappearing Ink ha sigut un altre moment estelar.

Han marxat i han fet un bis, perquè estava programat o perquè era la primera vegada que veia, a París, a un grup sortir a re-tocar quan encara la gent estava aplaudint. Han tocat Strange lights i una altra, on han fet pujar a dues persones del públic per a que toquéssin guitarra i baix mentre el Bradford es posava a flotar per sobre del públic i el baixista feia fotos. L’última cançó ha durat molta estona, mentre ells feien altres coses, com ara quan el Bradford ha pujat a sobre d’un dels amplis a seure en cuclilles i fer el gat, o quan s’han fet fotos amb el públic ensenyant el dit del mig a la càmera.

Hi ha a qui no ha entusiasmat el concert, però al final han vist que jo –i els meus amics- érem mega-fans i no ens han volgut espatllar la nit. Trobo que ha durat massa poc, m’hauria quedat dues hores més sacsejant el cap i movent els genolls palante y patrás. Ai, quin concert! Un altre cop m'he enamorat de Bradford Cox!