La versió definitiva XIII: Take on me

No pot haver-hi una cançó més típica de versionar:

A-ha - Take on me

Però, en realitat, aquest post no és més que una excusa per parlar-vos de dues coses. D'una banda Cap'n Jazz:

Cap'n Jazz - Take on me

Aquí teniu l'entrada de la wikipedia sobre aquest grup: http://en.wikipedia.org/wiki/Cap%27n_Jazz. El primer que remarcareu és l'etiqueta "emo". Sí, duríssim. Malgrat això, us recomano que li doneu una oportunitat. És un dels descobriments recents que més m'ha enganxat, i això no passa sovint! El grup és una d'aquelles coses vuitanta-noranteres, barreja de hardcore, punk, indie, lo-fi, etc. Veu trencada, crits, ritmes sincopats, guitarres distorsionades, agudes i metàl·liques. Per saltar molt i fer crowdsurfings. Qui sinó hagués pogut ser una influència dels gurbetans més postmoderns? El recopilatori que hi ha penjat a l'Spoty: http://open.spotify.com/album/0YTSCjaMDHCTWXi40Kf0Cs.

La segona cosa de la que us volia parlar és de Reel Big Fish i el BASEketball:

Reel Big Fish - Take on me

Reel Big Fish són uns dels grups de la meva adolescència. I el millor de tot és que, reescoltant-los al cap dels anys, sempre m'han semblat igual de bons. No cal buscar-li tres peus al gat: ska-punk divertit, festiu i amb un gran nombre de versions en el seu repertori. Què més es pot demanar? Una de les seves versions més conegudes és aquesta que us he penjat aquí, però en ténen moltes altres: Brown Eyed Girl, Come On Eileen, Kiss Me Deadly, New York, New York... Poseu "reel big fish" a l'Spotify i poseu a prova la vostra cultura musical! Quines de les seves cançons són versions?

I ara el BASEketball: http://en.wikipedia.org/wiki/Baseketball. Què té a veure amb tot això aquesta peli? Doncs que un parell de cançons de la banda sonora són de Reel Big Fish, entre elles la versió de "Take on me" que aquí ens ocupa, que va saltar a la fama a partir de la seva aparició en el film. Evidentment, les imatges del videoclip són fragments d'aquesta obra mestra. Sí sí, obra mestra, pel·lícula de culte. No té desperdici, que diuen. És, sens dubte, una de les pel·lícules més divertides i absurdes que he vist mai. Plena de gags, colors estridents, cameos... cultura pop en estat pur. Frankfurts, refrescos i gorres amb eslògans.